Sobrecreixement bacterià

El coneixement de la microbiota humana ha suposat un gran avenç pel tractament i millora del Colón Irritable (SII). Però en molts pacients hi persisteix la simptomatologia tot i haver realitzat el tractament farmacològic, psicològic i la dieta correcta.

El creixement excessiu de bacteris en el budell prim, en anglès Small intestinal bacterial overgrowth (SIBO) s'associa a un ampli ventall de trastorns de la motilitat intestinal, com per exemple, ​​la diarrea, l'estrenyiment de llarg transcurs, la flatulència, el dolor abdominal i la inflor.

El procés de digestió

Aparell digestiu

 

La digestió química dels aliments s’inicia a la cavitat bucal mitjançant la salivació. La saliva conté l’enzim ptialina (amilasa), que actua sobre els polisacàrids (cadenes de glucosa), com el midó. Es continua a l’Estómac, on se segrega el suc gàstric, que conté àcid clorhídric i pepsinogen. L’àcid clorhídric (HCl) degrada els teixits durs dels aliments, neutralitza molts bacteris i transforma el pepsinogen en pepsina, enzim que inicia la digestió de les proteïnes.
La massa resultant que rau a l’estómac s’anomena quim. Aquest passa al Duodè que és la primera part del Intestí prim. És aquí on hi intervenen la bilis, procedent del fetge, el suc pancreàtic i el suc intestinal. La bilis emulsiona els greixos i el suc pancreàtic, que conté enzims com les proteases, lipases i amilases, degrada, respectivament, les proteïnes a aminoàcids, els greixos (lípids) a àcids grassos, i el midó a glucosa.

En el jejú i en l' ili, que corresponen a la segona y tercera part de l'intestí prim respectivament, es generen sucs intestinals, que també contenen digestius per tal  d’assegurar la completa digestió dels aliments.

L'intestí prim absorbeix l'aigua i els nutrients des de la llum intestinal cap al torrent sanguini. Direcció al fetge, on aquest òrgan distribuirà segons correspongui els nutrients absorbits.

La massa que trobem a l’intestí prim s’anomena quil i a través de la vàlvula ileocecal, el contingut intestinal arriba al intestí gros (Colón), on part de la matèria orgànica és degradada per la microbiota intestinal (conjunt de microorganismes que habiten el nostre intestí, concretament al colon, on es troben en més quantitat) i part de les substàncies resultants i gran quantitat de l’aigua són absorbides; Fins que queda la matèria fecal, que serà expulsada a l’exterior.

Què és el SIBO?

El SIBO és el sobrecreixement bacterià a l'intestí prim. Fruit d’aquest sobrecreixement que no s'hauria de donar en condicions normals, es produeix una petita lesió de les parets de l’intestí prim a causa de: generació de productes de rebuig, fermentació de sucres i proteïnes, toxines pròpies de bacteris i fongs, fins i tot paràsits, que poden arribar a comprometre la integritat d’aquest òrgan i per tant la seva capacitat d’absorció. 

Com s’origina?

Les persones amb SIBO sovint tenen un canvi en el tipus i la localització dels microorganismes presents a l'intestí prim. Quan el nombre de bacteris en aquest òrgan  és més elevat del que és habitual, aquests bacteris fermenten els carbohidrats de la dieta (sucres i fibres fermentables) produint gas d'hidrogen. El gas hidrogen pot actuar, a la vegada, com a combustible per a un cert tipus de microorganismes anomenades archaeabacteries, que produeixen gas metà.

La major part dels bacteris que generen gas hidrogen es troben en el colon, conegudes com bifidobactèries, son les responsables de la fermentació d'hidrats de carboni i fibres. Per altra banda, les arquees son els microorganismes responsables de la generació de gas metà.

Quins són els símptomes del SIBO?

Mentre que els dos tipus de desequilibris generalment causen dolor abdominal i distensió, els pacients amb SIBO generalment es divideixen en una de tres categories diferents; diarrea dominant, restrenyiment dominant o variacions alternes de tots dos. Tot i així els símptomes més comuns del SIBO són:

Símptomes intestinals:

  • Distensió abdominal
  • Dolor abdominal
  • Sentir-se ple ràpidament després de menjar
  • Sensació de nàusea
  • Gasos o inflor abdominal
  • Diarrea o estrenyiment

Extra – intestinals:

  • Fatiga i disminució de la claredat mental, canvis d’ humor.
  • Anomalies en l’absorció de micronutrients com: ferro, vitamina B12, vitamines liposolubles (A,D,E,K) i nivells baixos d’àcid fòlic degut a un procés malabsorbitiu, el qual podría generar, a la llarga, malnutrició.
  • Inapetència
  • Acne ó Rosàcia.

Possibles Causes de SIBO

Tenen més probabilitats d'estar en predisposició de patir SIBO: 

  • Gènere: les dones tenen més probabilitats de desenvolupar SIBO que els homes
  • Edat: la probabilitat de desenvolupar SIBO augmenta amb l'edat
  • SII amb predomini de diarrea.
  • Ús d'inhibidors de la bomba de protons, que disminueixen l'àcid gàstric.
  • Ús de narcòtics, que disminueixen la motilitat gastrointestinal.
  • Anormalitats en l'àcid gàstric o bilis.
  • Història d'ús perllongat d'antibiòtics.
  • Cirurgies del tracte digestiu

Quines són les proves diagnòstic de SIBO?

La prova SIBO “ Gold Standard” es denomina prova d'alè de lactulosa o prova de Hidrògen espirat amb lactulosa (un tipus de fibra alimentària). Aquesta requereix una preparació prèvia: cal estar en dejú i complir uns requisits anteriors a la mateixa, com per exemple: no haver estat en tractament d'antibiòtics durant com a mínim un mes, ni haver pres probiòtics.

¿Com detectem el SIBO?

Un cop feta la preparació correctament, el dia de la prova la persona realitzarà la ingesta d’una  solució de lactulosa (un sucre no absorbible). Durant el transcurs de 3 hores, la persona espirarà energèticament en un tub cada 20 minuts, on un aparell detectarà si hi ha o no producció de gas hidrogen o gas metà. 

Si els nivells d’un dels gasos, o dels dos,  incrementen per sobre de les 20ppm (unitat de mesura), es realitza un diagnòstic de SIBO positiu.

Les cèl·lules humanes no són capaces de produir gas hidrogen ni gas metà, per tant, la seva presència significa que s’ha produït una fermentació d’aquest substrat (lactulosa) en l'intestí.

Quan es produeix una excessiva quantitat de gasos, aquests traspassen les parets intestinals i son conduïts pel sistema circulatori cap als pulmons, per ser expulsats. És llavors quan els podem detectar i quantificar a través de l’aparell.

 

Com puc tractar el SIBO?

El tractament de SIBO té 3 pilars bàsics:

  1. Tractament agut per a la remissió: si el diagnòstic és positiu, normalment el tractament sol ser la prescripció d'un antibiòtic per part del teu metge especialista de referència. Aquest tractament dependrà del tipus de SIBO.

A nivell dietètic, no existeix evidencia científica concloent, que digui que existeix una dieta determinada pel tractament del SIBO, no obstant la  orientació dietètica anirà enfocada a la gestió de la simptomatologia i a buscar tant l’equilibri nutricional fent les mínimes restriccions possibles i sempre procurar que l’alimentació sigui saludable incloent tots els grups d’aliments.

 

  1. Mantenir l’estat de remissió dels símptomes i equilibri microbià a l'intestí prim: Aquesta segona fase del SIBO, el podem aconseguir a través de canvis en l’estil de vida i alimentació:
  1. Tractar o modificar la causa directes ó indirectes del SIBO:
    1. Evitar automedicar-se o canviar la posologia receptada pel facultatiu.
    2. Preguntar al teu proveïdor de salut si es poden fer canvis en la medicació i /o reduir-ne la dosi.

Actualment el SIBO es considera una entitat de caire crònic i recidivant, això vol dir que tot i fer tractament amb antibiòtic, és possible que torni a reaparèixer.

Consulti al nostre equip i reservi la prova per detectar el SIBO.