Malaltia de crohn

És una malaltia inflamatòria intestinal crònica de causa desconeguda que pot afectar qualsevol part del tub digestiu, però especialment la part terminal del Budell prim (ili) i el Budell gros o còlon

La malaltia, tot i ésser crònica, cursa a brots, és a dir amb períodes amb símptomes intercalats amb períodes d’inactivitat (remissió).

 Símptomes

Els símptomes i molèsties poden variar d'una persona a una altra. Els més freqüents són:

-          Dolor abdominal

-          Diarrea

-          Febre

-          Pèrdua de pes

-          Retard del creixement (en nens)

-          Fatiga

-          Anèmia

Proves de diagnosi i seguiment

- Anàlisi de sang: Procediment que s'utilitza per al control de la malaltia i de la medicació. És la prova més freqüent.

- Endoscòpia digestiva: Procediment en què s'usa un tub (endoscopi) per visualitzar la mucosa intestinal i valorar l'activitat de la malaltia.

- Trànsit intestinal : Imatge del intestí prim per valorar complicacions de la malaltia.

- TAC: Procediment que s'utilitza per valorar complicacions intestinals.

- Ressonància Magnètica: Tècnica d'imatge per valorar l'activitat de la malaltia.

- Radiografia abdominal: Imatge de l'abdomen que ajuda a valorar complicacions intestinals.

Tractament

Actualment no existeix cap fàrmac que curi la malaltia, per la qual cosa s'utilitza medicació per tractar els brots i retardar l'aparició de símptomes.

Hi ha dos tipus de tractaments: Tractament per controlar els brots de la malaltia (medicaments que intenten millorar els símptomes o molèsties) i tractament per mantenir la remissió (per controlar la inflamació que apareix en el tub digestiu). El digestòleg i el pacient prenen la decisió conjunta sobre el tractament que més convé en cada cas.